El 15 de Maig es commemora la (catàstrofe o desastre), on la creació de l’Estat d’Israel va venir precedida per una neteja ètnica i la colonització del país, comportant un èxode palestí del qual encara actualment es reclama la tornada.
Amparada per l’anomenada “comunitat internacional”, aquesta Nakba s’ha convertit en una tendència natural fins a l’actualitat, on no només s’ha de fer pal.lès que el 70% de la població palestina ha estat expulsada de la seva terra des de 1948, sinó que la ocupació militar i contínua colonització ha anat acompanyada d’una vulnerabilitat sistemàtica dels drets humans cap la població palestina. Un dels exemples més visibles és el bloqueig a Gaza, també coneguda com la presó més gran a cel obert.
L’Estat d’Israel va acceptar el dret al retorn dels refugiats, establint-se al dret internacional el desplaçament forçat com un crim de guerra, com a condició necessària per entrar a l’ONU. L’Estat d’Israel ha violat tractats contra la tortura i no ha respectat cap legislació internacional sobre la partició de Palestina. No obstant, segueix erigint-se com un dels estats democràtics més avançats del món.
Però tot i reconegudes les contínues violacions del dret internacional, la impunitat de la que gaudeix l’Estat d’Israel fa que continuï la colonització i ocupació en un règim racista i d’apartheid al concebir-se l’Estat israelià com un Estat jueu.
La mobilització local contra el règim sionista, que no contra la població d’Israel, s’ha expressat com un crit de dignitat a través de les intifades i organització de la resistència, que han estat criminalitzades i manipulades per l’aparell mediàtic israelià per tal d’equiparar i convertir en una falaç guerra entre iguals una sistemàtica destrucció i discriminació de la població palestina. La complicitat internacional, tant l’occidental com la dels règims àrabs que més enllà dels discursos no han tingut voluntat d’una política eficaç i clara per acabar amb la situació, els converteix en responsables del destí dels palestins a tots els governs afins amb el règim sionista israelià, decadència de la cultura occidental anestesiada davant un crim d’aquestes característiques.
És important mantenir la memòria històrica commemorant dies com aquest que serveixen per deslegitimar els mites fundacionals de l’Estat d’Israel. Reconèixer la Nakba significa reconèixer la neteja ètnica que es va produir durant la creació de l’Estat d’Israel, i evidenciar la falsa moral de la “comunitat internacional” on no té problemes en assenyalar a Bòsnia però sí per criminalitzar les polítiques dels Estats afins.
Per tots aquests motius, des d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA ens sumem a les reivindicacions del moviment de pressió internacional, el BDS (Boicot, Desinversions i Sancions): acabar amb l’ocupació a Palestina i altres territoris àrabs ocupats des del 1967, acabar amb el sistema de discriminació racial d’Israel contra els ciutadans palestins, i implementar el dret internacional reconegut i inherent dels refugiats palestins a tornar a les seves llars originàries.
67 anys de massacre del poble palestí i un dels crims contra la dignitat humana més greus per la impotència i la impunitat de la que a dia d’avui segueix gaudint.
“Si ets neutral en una situació d’injustícia, has escollit el costat opressor” Desmond Tutu
PALESTINA VIURÀ, PALESTINA VENCERÀ!
